PRESENTACIÓ

Presentem aquesta candidatura perquè creiem en la Universitat de Barcelona. Tenim il·lusió de futur. La tenia, l´equip anterior? S´esperava un rectorat que recompongués una UB decaiguda. Ens varen prometre grans canvis. Però el rector anterior ha deixat el càrrec abans d´hora. Ha fet coses positives. Però ara, en ocasió del relleu, no es pot dir que rebem de l´equip anterior un llegat. Rebem una hipoteca.

El pitjor que ens deixen no és el deute econòmic impressionant. Són les línies de comunicació amb l´exterior tallades o fetes malbé. Per primer vegada en la nostra història, ens hem d´excusar i justificar pel que fa a massa coses, des de l´economia fins al personal i l´alumnat, passant per les reformes del grau i postgrau o la mateixa organització interna de la Universitat. I la hipoteca no acaba aquí. En tercer lloc, i no menys important, rebem una universitat impregnada de malestar interior. No ens hi trobem bé. I si no treballem a gust, amb motivació, com podrem recuperar-nos i millorar? És inútil demanar excel•lència a una comunitat universitària desil.lusionada.

Dubtar que hi ha crisi a la UB, o creure que un equip de continuïtat, amb els mateixos que han generat la crisi, ens la pot solucionar, potser és viure en un altre planeta o preferir la fantasia a la realitat. Si avui es parla, en sociologia, de la "modernitat líquida" , la nostra "universitat líquida" sembla ser, per a alguns, tan addictiva com aquella: pensar que la crisi és bona, o que no existeix; pensar que retrocedir és avançar. El cert és que ens trobem davant d´una Universitat institucionalment malalta. I que la falta d´un diagnòstic adequat per part de qui l´havia de fer, l´equip rectoral, és part d´aquesta malaltia. Però qui pensi que un equip de continuïtat, encara que anunciï molts canvis --canvis "ampedusa" : sense canviar el fons--, ens podrà treure del forat on som, és molt lliure de pensar-ho, però, parlant clar, s´equivoca.

El canvi ha de ser real. Nosaltres volem que sigui així. Perquè ens il.lusiona treballar per la nostra Universitat. Però, al mateix temps, perquè ens preocupa molt veure-la tal com està ara. Per seny, per salvaguardar el nom i el prestigi de sempre, per l´equilibri que s´ha perdut, les circumstàncies ens porten ara a ser la candidatura alternativa a l´oficial. No desitgem cap ruptura, però sí totes les reestructuracions que calguin. Més rigor i transparència en els comptes, més bon govern i amb menys càrrecs, més veu als departaments, més protagonisme dels centres en el govern de la Institució, més i millor recerca, una docència al dia però no tan carregosa, tornar la dignitat de col.lectiu al PAS i als estudiants. Fer, en definitiva, de la UB una universitat de la qual puguem dir: aquí es treballa molt perquè ens hi trobem bé.

Nosaltres volem el canvi real. Som un nou equip, però també un equip nou. No venim de càrrecs anteriors. Ni tenim interessos interposats. Som independents. Tant com en l´excel.lència, creiem en l´ètica, a la Universitat. Si no guanyem, no perdrem res. I si guanyem, guanyarem tots, perquè si no hem tingut por de presentar-nos, menys la tindrem per governar, si comptem amb el vostre suport, primer, i després amb la vostra participació. Volem fer possible un model d´universitat com a organització professional del coneixement i, a la vegada, participativa i crítica. Cap d´aquestes dues coses no les veiem ara. Per això, a part de ser un equip de gent nova, tenim un projecte diferent i un pensament propi. La UB ha deixat de tenir pensament propi: el missatge, ja sabeu, és "adaptar-nos" constantment. Res a veure amb la Universitat Autònoma republicana que ara commemorem. Aquella sí que va ser innovadora. Amb el burocratisme i el tecnocratisme actuals, els responsables de la institució no poden dir que representin el mateix esperit de reforma que el d´aquell temps. Proposen canvis, però per acabar fent, els mateixos, el mateix. Nosaltres rebutgem aquesta mobilització de l´immobilisme. Perjudica la universitat que busca l´excel•lència i una millor gestió. Si no canviem ara, les eleccions d´aquí a quatre anys ja no seran de recuperació, sinó de salvació.

Continuar és retrocedir. ¿És que algú espera que els qui han governat abans facin ara una conversió radical? ¿Ens explicaran per què ens deixen una institució en tan mal estat? ¿Assumiran responsabilitats? Si no han donat la resposta decidida i valenta a les acusacions d´alguns sectors polítics, empresarials i del mateix Consell Social contra la nostra Universitat (per exemple, a propòsit de l´informe KPMG o del nostre suposat règim assembleari), ¿confiem que la donaran d´aquí a unes setmanes? A l´anterior equip li ha faltat autoritat, orientació pròpia, i un projecte d´universitat que vagi més enllà de recordar-nos l´excel•lència i la competitivitat. I la gestió, desenganyem-nos, no ha estat bona. A part del dèficit de més de 20 milions cada any, hem perdut ingressos per recerca i la majoria de les empreses del Parc Científic encara viuen del crèdit inicial. El Parc, essent una idea bona, és la nostra sagnia constant. ¿Per què no diem la veritat? Si ara no racionalitzem tots els nostres comptes interiors a la UB, d´aquí a poc temps ens haurem de vendre terrenys o hipotecar-nos encara més. Traiem-nos la bena dels ulls. Ajudem el Parc tant com puguem, però no al preu de perjudicar més la Universitat, que és qui posa els terrenys, els fons, els avals, els edificis, els equipaments i el personal, tot a canvi, però, i salvades excepcions, de minsos guanys i un dèficit crònic.

Per bé de tots i totes, del bon nom i de la solidesa de la nostra Universitat, ara us proposem un canvi real. Noves persones, nou projecte, un nou model d´organització. I, sobretot, una altra manera de governar, de comptar amb la resta de la comunitat. El rector no és més que ningú. No està a dalt. És qui està al davant. Nosaltres ho sentim així i aquesta actitud la transmetrem a tots els nivells. Volem acabar amb els mandarinats, l´abús de poder i les arbitrarietats a l´hora de tractar la gent. Acabar amb la percepció resignada que, a la Universitat, hi ha uns que manen i uns altres que obeeixen. Però l´eficàcia de la institució no està renyida amb el foment de l'horizontalitat i el treball en xarxa que nosaltres defensem. La responsabilitat ha de ser compartida. Més i tot: és just el que dóna estabilitat i bon clima a una universitat.

Aquesta candidatura no és de càrrecs anteriors. Som professors i professores lliurats plenament, en una etapa decisiva en la nostra vida, a la docència i la recerca. Si ens presentem en candidatura, decidits a deixar el que fem, és perquè la motivació de lluitar contra la ineficiència i el declivi de la nostra universitat passa per davant del nostre treball individual. Lluitem perquè tothom s´acabi trobant millor. Alerta, doncs, amb la continuïtat. La bola de neu encara es pot fer més gran.

Ara teniu l´ocasió de decidir i votar. No penseu només en els vostres interessos immediats. Penseu en el conjunt de la Universitat, en el seu equilibri i en el benestar interior, en les seves garanties de futur. Feu com nosaltres, que no tenim res a perdre, si no guanyem. Voteu sense un interès immediat. Tothom en sortirà beneficiat.

Norbert Bilbeny
Candidat Eleccions Rectorat 2008

"El canvi ha de ser real. Nosaltres volem que sigui així. Perquè ens il.lusiona treballar per la nostra Universitat. Però, al mateix temps, perquè ens preocupa molt veure-la tal com està ara."

"Per seny, per salvaguardar el nom i el prestigi de sempre, per l´equilibri que s´ha perdut, les circumstàncies ens porten ara a ser la candidatura alternativa a l´oficial."

"Som un nou equip nou. No venim de càrrecs anteriors. Ni tenim interessos interposats. Som independents. "

"La motivació de lluitar contra la ineficiència i el declivi de la nostra universitat passa per davant del nostre treball individual."

"Ara teniu l´ocasió de decidir i votar."